Associació de Veïns la Serreta Bosc d’en Saladrigues

El 80 % dels arbres tombats pel vent han estat pins blans (pinus halepensis). Els pins pinyoners i altres coníferes, com els xiprers, també han estat afectats, però en molt menys proporció.
En el cas dels arbres frondosos, s’ha de tenir en compte, que al no disposar de fulles, la resistència al vent els ha afavorit.
Les úniques palmeres afectades han estat les palmeres datileres (Phoenix dactylifera). En la seva majoria s’han trencat per algun punt del tronc i en algun cas s’han descarnat.
Actualment els risc està en:
– Arbres que abans formaven part d’un grup, s’han quedat aïllats i desprotegits  Havien crescut a l’abric dels altres. S’ha de valorar la seva seguritat.
-Arbres, en els que s’observen esquerdes al voltant de la base del tronc. El sistema radical de l’arbre no es pot tornar a refer i ha quedat malmès. Reduir la copa, ancorar-lo
I si el risc es alt, la diana (risc de causar danys a persones o bens) també és alta, no hi   ha cap més solució que tallar-lo.
-Els arbres dels que s’han desprès branques primàries o el seu tronc ha estat danyat. S’ha de valorar el tallar-los
– Arbres descarnats de forma evident i  que la reducció de la seva copa no és possible o es considera  insuficient. S’han de tallar.
Possibles solucions:
En el cas d’arbres grans o que si cauen poden haver-hi conseqüències greus. Hi ha dos tipus de poda que és pot realitzar.
1. Reducció de copa: Es tracta de reduir el diàmetre de la copa, respectant al màxim la salut de l’arbre. Aquest tipus de poda si es fa als pins pot afectar el seu creixement, però tant sols s’ha de fer si no hi ha una altra alternativa.
2. Aclarida: Es tracta de respectar la mida de la copa, però eliminant part de les branques. D’aquesta manera es redueix la resistència al vent.
Eliminar les branques baixes,  especialment en el cas de les coníferes, no fa un arbre més segur, ja que eleva el seu punt de gravetat i obliguem a  l’arbre a que creixi més, i per tant augmentem el seu risc
3. Ancoratges
Una altra forma d’intervenir en els arbres per augmentar la seva seguritat es ancorar les branques entre si, o arbres entre si, o a alguna construcció valorant sempre el lloc de l’ancoratge. Aquest sistema es dinàmic i el que assegura es que l’arbre segueixi treballant pel seu compte en la seva estabilitat. L’ancoratge dona un topall que impedeix el trencament de la branca ancorada.

Associació El Mussol, per a la protecció del paisatge