Si voleu emocions, no teniu més que pujar el carrer de la Barceloneta. Pero si les voleu realment fortes, que sigui un dia de pluja quan ja s’ha fet de nit (aprofiteu, que estém en plena temporada!). Els peus se’t enfonsen uns 10cm. al fang, no hi ha llum, pots caure en un forat, et pots perdre, pots xocar contra una valla… L’altra dia vaig fer aquesta foto que us envio. Si tens sort, fins i tot pasará el “cavaller negre” (si, si, aquest tot-terreny negre misterios que circula a tota velocitat pel nostre barri; diuen alguns que l’han vist circular sense cap persona al volant, brrrr!!!) i haurás de fer un “cos a terra” a l’estil de les películes americanes. Insuperable!
Per arribar al nivell m’es alt, que no es apte per persones que pateixin del cor, t’has d’aturar, tencar els ulls (o no, amb la llum que hi ha, no notes la diferència), concentrar-te i visualitzar mentalment el teu últim rebut del IBI i el nou edifici de l’Ajuntament. Es una sensació… com ho diria… especial.
L’altre dia, en plena éxtasi d’emoció, de repent, vaig sentir un sorollet a prop meu i, en to amistos vaig dir “bona nit…”. Una veu de dona, va respondre “b-b-bona nit”. Em sembla que anava amb un gos, pero no estic segur, en qualsevol cas era una dona molt valenta, una dona del nostre barri (no crec que ningú de fora s’atreveixi a visitar-nos).
I es que en el meu curriculum puc posar que soc un habitant de La Serreta, per que al meu barri som gent valenta, patidora, lluitadora, abnegada i que soporta molt bé els maltractaments. Pero no ho canviaria per res del món!
Philippe Calvó
Associació de Veïns la Serreta Bosc d'en Saladrigues 
Deixa un comentari