Associació de Veïns la Serreta Bosc d’en Saladrigues

Hola amics: Sóc en Joaquim Castelló, el senyor dels gossets, com m’anomenaven les monges Santjoanistes, les meves bones amigues.

Primer unes paraules d’elogi a qui amb tanta elegància em va enredar un matí, molt d’hora, per tal que m’incorporés a aquesta associació nostra, després em nomenà a dit, -sí, a dit- vicepresident i ara, amb un cop magistral de bufanda, m’ha situat al cim de l’associació: el meu bon amic Jordi Cuesta.

M’ha passat el testimoni per a què jo continuï corrent, però realment, ell és el vertader motor de l’equip olímpic de velocitat, la medalla d’or i l’element indispensable en aquesta carrera nostra rere una meta on ens esperen tots els nostres veïns, a qui amb tant d’afecte i sense esperar res a canvi, ha servit durant els darrers deu anys.

D’en Jordi no ens en lliurarem, de cap manera, donat que continuarà a l’associació amb el pes específic que ha tingut i, després del darrer relleu, ens insuflarà del seu gran talent i enorme força. Ja vaig dir a l’assemblea, que ningú cregui que jo faré més que en Jordi Cuesta. Hem de ser respectuosos amb la seva persona, agraïts, i pensar que és un home disposat a fer-ho tot pels altres a canvi d’un somriure, que alguna vegada no li va arribar i, tanmateix, no el va descoratjar a seguir lluitant per a tots nosaltres.

Que ningú pensi que jo sóc el successor d’en Jordi Cuesta. Només n’hi ha un i no sóc jo. Des d’aquí li dono les gràcies amb el cor, en nom de tothom i en el meu.

Em pregunten què faré d’ara en endavant. Faré el que pugui i el millor que pugui: el que us puc assegurar és que al meu mandat hi haurà cor, poesia i treball de tothom, ja que sense la poesia de tots, no hi ha amor i, sense amor, el cor s’atura.

Joaquim, el senyor dels gossets.

P.D. Prometo solemnement fer un curs accelerat d’escriptura per adreçar-me a vosaltres en la nostra llengua