Aquest any la Serreta tindrà representació a la cavalgada de Reis per Valldoreix. Contacteu amb la Associació si voleu colaborar a guarnir la furgoneta. Si algun familiar entr 8 i 12 anys li pot fer gràcia d’anar dalt del vehicle que ho comuniqui com mes aviat millor.
Bon Nadal!
He rebut aquest correu des de la web de l’associcacio.
El dia 1 de desembre vaig rebre a casa un veï, Sr.Trino, que portaba un full de la Policia Local amb el fi de tolerancia pel que fa al carrer Estret de Messina a tocar amb Enric Lanfranco.
El dia 2 vaig enviar un mail al Sargent Garrido per demanar explicacions i us anexo la seva contestació.
Francisco Garrido per a Albert, Marta, Victor, David, usuari, Josep
Bon dia Xavier.
La reordenació del trànsit i la col·locació de senyalització ho porta el Departament de Mobilitat i, estic segur, que en el seu moment faran el que calgui.
Pel que fa a la perillositat que manifestes sobre la ubicació dels contenidors del c. Enric Lanfranco amb c. Rusc, passarem aquesta incidència a Serveis Urbans perquè tinguin coneixement.No obstant això, indicaré als agents del barri que facin el seu informe corresponent.
Sigui com sigui, l’actuació dels policies pel que respecta a l’avís de fi de tolerància amb una infracció de trànsit és totalment correcta, doncs el que es pugui millorar l’ordenació del trànsit no implica que es puguin cometre infraccions.
Tots plegats podem fer més sostenible la seguretat viària.
Gràcies, Xavier, sempre a la vostra disposició.
Francisco Garrido Idáñez
Sergent de Proximitat i Atestats de la Policia Local
Àmbit de Seguretat Ciutadana
Ajuntament de Sant Cugat del VallèsTel. 935657000 / 935891328 ext.2719
www.santcugat.cat
Des de l’associació ens em queixat de una falta d’intercanvi d’opinions durant tot l’any 2011, ja que les reunions Ajuntament-Associacions han estat per diversos motius paralitzades.
S’han compromés a posar en marxa tot el repertori de reunions però encara no tenim cap calendari.
Mentrestant l’únic que puc dir és que s’ha de cumplir el que les senyals indican, ja que tal i com remarca la Policia Local, la infracció representa una sanció.
Xavier Castro.
Pressident.
A l’atenció dels representants de les associacions de veïns de Sant Cugat:
El meu nom és en Guillermo Gallego i el passat 20 de setembre vaig ser escollit com a representant de les associacions de veïns al Consell d’Administració de Promusa.
La elecció es va produir per votació dels representants de les associacions presents a la reunió convocada per Promusa.
La meva candidatura va ser proposada per l’Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta Pearson (APVF) , de la qual formo part com a secretari i representant d’urbanisme i recolzada per l’Associació de Propietaris de Sant Cugat, en la que formo part com a vocal en representació de l’APVF.
El dia 5 d’octubre de 2011 es va celebrar una reunió del Consell d’Administració de Promusa. La documentació sobre el contingut de la mateixa no va ser lliurada amb el suficient temps com per a convocar una reunió prèvia amb els representants de les diferents Associacions tal com m’hagués agradat; en aquests moments encara no he rebut l’acta amb el resum dels temes tractats en aquella reunió, la qual, tan bon punt la rebi us la lliuraré.
La propera reunió està convocada per al dia 20 de desembre a les 9:00 del matí.
En aquest correu adjunto l’ordre del dia de la reunió mantinguda el passat 5 d’octubre de 2011 i l’ordre del dia de la propera reunió del 20 de desembre.
Per tal de poder comentar amb tots vosaltres el contingut del l’ordre del dia de la propera reunió i per recollir les vostres inquietuds us convoco a una reunió per al proper dia dilluns 19 de desembre de 2011 a les 19:30 a la seu de la nostra Associació a la Plaça d’Aiguallonga 1 de La Floresta.
Per tal de poder arribar amb facilitat podeu confirmar la ubicació de l’Associació a la nostra pàgina web
http://www.apvlafloresta.santcugatentitats.net
Tan aviat rebi la documentació dels temes a tractar a la reunió, us la faré arribar per tal de preparar amb antelació la reunió de treball.
Amb la intenció de garantir la màxima representativitat possible de les diferents associacions i aprofitant la ben entesa us demano que em lliureu les adreces de aquelles associacions a les quals no els arriba aquest missatge i de les que en tingueu coneixement.
En relació a les vostres associacions m’agradaria que em faciliteu el nom de la persona que assumirà la representació en las reunions de treball prèvies als Consells d’Administració de Promusa
Agraeixo la vostra col·laboració i resto a la vostra disposició.
Cordialment.
Guillermo Gallego
Secretari de l’APVF
La Floresta, Sant Cugat del Vallès, 14 de desembre de 2011
El passat 23 de març es va celebrar la reunió del grup del Grup de Treball de Territori de La Floresta
Van assistir Iñaki Reixach (President de l’Associació de Propietaris), Joaquim Castelló (President de l’Associació de Veïns de La Bòvila. la Serreta), Joan Canadell (President de l’Associació de veïns de Mas Fortuny), Mercè Conesa (Tinent d’Alcalde de Territori) i Lluís Hosta (Gerent de PROMUSA)
(més…)
Hem rebut un missatge de Promusa amb la derrera versió de les decisions sobre els sentits dels carrers i la senyalització. Aquest es el missatge i copies reduides dels documents. Qualsevol que vulgui copies originals dels planells, ens les pot demanar.
————————————
Benvolguts veïns,
Després de les converses d’aquesta setmana amb varis de vosaltres, us faig arribar l’última versió de mobilitat i senyalització del sector que s’està executant a l’obra.
Aquesta versió és el fruit de l’ajust realitzat a la reunió del Grup de Treball de La Floresta del passat 8 de juliol, sobre la proposta que els tècnics de l’Ajuntament de Sant Cugat, la EMD de Valldoreix, la Direcció Facultativa de les obres de La Bòbila i els tècnics de PROMUSA vam acordar la setmana anterior, a la reunió del dia 1 de juliol a les nostres oficines.
Atès que al Grup de Treball el conformen representants polítics, veïnals i tècnics, entenc que la proposta resultant és la més consensuada i per això és la que s’està executant a obra.
Qualsevol objecció que es vulgui formular s’ha de presentar formalment mitjançant una instància entrada pel registre de l’Ajuntament.
Atentament,
Fabián F. Reynolds López
Responsable d’Urbanització
El 80 % dels arbres tombats pel vent han estat pins blans (pinus halepensis). Els pins pinyoners i altres coníferes, com els xiprers, també han estat afectats, però en molt menys proporció.
En el cas dels arbres frondosos, s’ha de tenir en compte, que al no disposar de fulles, la resistència al vent els ha afavorit.
Les úniques palmeres afectades han estat les palmeres datileres (Phoenix dactylifera). En la seva majoria s’han trencat per algun punt del tronc i en algun cas s’han descarnat.
Actualment els risc està en:
- Arbres que abans formaven part d’un grup, s’han quedat aïllats i desprotegits Havien crescut a l’abric dels altres. S’ha de valorar la seva seguritat.
-Arbres, en els que s’observen esquerdes al voltant de la base del tronc. El sistema radical de l’arbre no es pot tornar a refer i ha quedat malmès. Reduir la copa, ancorar-lo
I si el risc es alt, la diana (risc de causar danys a persones o bens) també és alta, no hi ha cap més solució que tallar-lo.
-Els arbres dels que s’han desprès branques primàries o el seu tronc ha estat danyat. S’ha de valorar el tallar-los
- Arbres descarnats de forma evident i que la reducció de la seva copa no és possible o es considera insuficient. S’han de tallar.
Possibles solucions:
En el cas d’arbres grans o que si cauen poden haver-hi conseqüències greus. Hi ha dos tipus de poda que és pot realitzar.
1. Reducció de copa: Es tracta de reduir el diàmetre de la copa, respectant al màxim la salut de l’arbre. Aquest tipus de poda si es fa als pins pot afectar el seu creixement, però tant sols s’ha de fer si no hi ha una altra alternativa.
2. Aclarida: Es tracta de respectar la mida de la copa, però eliminant part de les branques. D’aquesta manera es redueix la resistència al vent.
Eliminar les branques baixes, especialment en el cas de les coníferes, no fa un arbre més segur, ja que eleva el seu punt de gravetat i obliguem a l’arbre a que creixi més, i per tant augmentem el seu risc
3. Ancoratges
Una altra forma d’intervenir en els arbres per augmentar la seva seguritat es ancorar les branques entre si, o arbres entre si, o a alguna construcció valorant sempre el lloc de l’ancoratge. Aquest sistema es dinàmic i el que assegura es que l’arbre segueixi treballant pel seu compte en la seva estabilitat. L’ancoratge dona un topall que impedeix el trencament de la branca ancorada.
Associació El Mussol, per a la protecció del paisatge
Us adjuntem un resumen de la xerrada sabre la ventada i els arbres:
Resum de la xerrada sobre consells de com tractar els arbres, celebrada en el Centre Social i Sanitari de La Floresta el 7 de febrer de 2009
L’home de sempre s’ha relacionat amb els boscos i els arbres. Aquests han estat font de combustible i de queviures, però també un lloc misteriós i enigmàtic a on amagar-se.
Els beneficis dels arbres entre d’altres son:
-donen ombra i retenen la humitat
-són aixopluc contra el vent, especialment dels vents de component nord
- refugi d’ocells, esquirols i altres animals d’arbrat
- augmenta el valor de la vivenda en un 5-10%
Inconvenients i riscos dels arbres:
- requereixen manteniment: generen despeses i demanen temps
- limita l’espai edificable dins d’una parcel·la
- inconvenients d’edificar massa a prop d’un arbre: es tallen les seves arrels, amb la qual cosa s’afebleix l’ancoratge de l’arbre
- comporten riscos de caiguda o de fractura, moltes vegades causats per mutilacions de les arrels a causa de les obres
- si les obres no s’executen amb cura, poden comportar: danys als troncs o a la capçada, compactació del sòl a la zona de les arrels (que ofega a l’arbre), provocar l’asfixia de les arrels per elevació del nivell del sòl, trencar branques o esquinçar-les, causar una nova exposició del arbre al vent i a la llum del sol (per a la qual no estigui preparat)
De la ventada s’ha constatat:
que la majoria d’arbres caiguts són pins blancs i molt pocs arbres frondosos. Els pins blancs que estaven protegits dins d’un bosquet i ara han quedat aïllats al descobert, tenen un risc de caure molt més elevat. Les palmeres datileres també són més febles davant de ventades, però no així les palmeres canàries de tronc molt més gruixut.
Alguns consells a seguir:
- l’excés de rec fa que les arrels no creixin, la qual cosa afebleix perillosament l’ancoratge del arbre
- la terra remoguda al costat de la soca d’un arbre fa que l’estructura de l’ancoratge desaparegui
- tenir en compte que el pi blanc té un defecte genètic, té tendència a bifurcar-se a mitja alçada amb una inserció molt feble, la qual cosa fa augmentar el perill d’esberlar-se en aquest punt.
- sigui per corregir el defecte anterior o per a assegurar un arbre, es poden fer servir tirants. En tal cas s’aconsellen cordes especials per a intempèrie. Aquestes presenten l’avantatge de deixar mobilitat per a que l’arbre pugui gronxar-se, la qual cosa és un sistema dinàmic i beneficiós per a la seva estabilitat. L’ancoratge també pot ser entre arbres.
-esporgar la capçada deixant un barret a la part més alta és molt perillós per a l’estabilitat de l’arbre. Es millor clarejar tota la capçada respectant branques a tota l’alçada deixant passadissos per on pugui passar el vent. Així el centre de gravetat està més baix, i tota l’estructura és més estable.
el Mussol, La Floresta, 8 de febrer de 2009
Theme: Rubric. Bloc a WordPress.com.
